L’Esberla és una consultoria de gènere i feminismes. En aquesta entrevista conversem amb Mariona Zamora, consultora de polítiques de gènere i feminismes, sobre el seu treball relacionat amb la violència de gènere i la seva importància en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Quin significat té el 25 de novembre per a vosaltres com a organització?
Com a entitat que ens dediquem a prevenir i abordar les violències i desigualtats de gènere, cada dia és 25 de novembre. Però avui, social i mediàticament, la jornada ens permet multiplicar la nostra incidència i seguir obrint espais de reflexió i acció a totes aquelles entitats i administracions amb les que treballem.
Com treballa L’Esberla la lluita contra la violència de gènere? Quins projectes o programes específics heu desenvolupat per abordar aquesta problemàtica?
Des de L’Esberla treballem, sobretot, en en la dimensió de la prevenció de les violències a nivell organitzacional i social. Una de les nostres línies principals de treball és acompanyar processos organitzacionals de diagnosi i revisió interna per prendre consciència del paper de les entitats en la reproducció de les desigualtats i violències; i un cop l’entitat comparteix el mateix punt de partida, les acompanyem a incorporar mecanismes per esdevenir entitats més justes, curoses i segures. En definitiva, més feministes.
Des de la vostra perspectiva, quines són les formes de violència de gènere menys visibilitzades?
Des del nostre punt de vista cal ser molt incisives amb la qüestió de les violències estructurals, tant en les organitzacions com a nivell social. Es tracta d’aquelles violències i desigualtats que tenen a veure amb la pròpia organització social – que difícilment es qüestiona – i que actuen com una gàbia de vidre que no permet el lliure desenvolupament social, personal i econòmic de les dones, persones no binàries i el col·lectiu LGBTI.
Quins són els principals desafiaments que trobeu en treballar contra la violència de gènere?
Un dels principals reptes és el compromís real de les entitats i organitzacions, aplicat en forma de temps i recursos per treballar-hi activament. I un altre són les resistències a nivell personal, així com la manca d’implicació o la desorientació dels homes en la lluita contra les violències masclistes.
Què creus que poden aportar les Finances Ètiques en aquest àmbit?
Considero que les finances ètiques tenen un paper clau en el punt de vista que nosaltres plantegem, ja que per incorporar els principis de l’economia feminista – que permet posar la vida al centre i construir espais lliures de violències – les entitats han de disposar de coneixements, sostenibilitat i recursos per abordar les transformacions internes que són necessàries.
Foto: Freepik
